Vicent Baydal

En el quinto episodio de Voces del Diluvio hemos querido conocer el estado de las librerías y editoriales valencianas afectadas por la dana. Hablamos con Arancha Carceller y Eva Vázquez (Librería La Moixeranga, Paiporta) Jorge Cabezas y Laia García (Librería Somnis de Paper, Benetússer) Ricard Peris (Editorial Andana) y Vicent Baydal (Llibres de la Drassana). 📲 Sigue Voces del diluvio en: 🔊 Apple Podcasts: https://podcasts.apple.com/us/podcast/voces-del-diluvio/id1781883556 🔊 Spotify: https://open.spotify.com/show/0pjSoJMo3zshtv9DmQgfGy?si=gHk_kF3FS2iAouV1gf-0Ag 🔊 Amazon Music: https://music.amazon.es/podcasts/05a1b6f4-15c9-4b12-8421-50c69ead81fb/voces-del-diluvio 🔊 YouTube: https://www.youtube.com/playlist?list=PLDyZtukvY-xawq4bDFEqAwuR2JtwPuVmw Instagram: https://www.instagram.com/levanteemv/ X: https://x.com/levante_emv Facebook: https://www.facebook.com/levante.emv/ Levante - El Mercantil Valenciano: https://www.levante-emv.com

En el quinto episodio de Voces del Diluvio hemos querido conocer el estado de las librerías y editoriales valencianas afectadas por la dana. Hablamos con Arancha Carceller y Eva Vázquez (Librería La Moixeranga, Paiporta) Jorge Cabezas y Laia García (Librería Somnis de Paper, Benetússer) Ricard Peris (Editorial Andana) y Vicent Baydal (Llibres de la Drassana). Se nos presentan como rincones de lo posible, tiendas con alas, lugares que vencen la uniformidad del tiempo y que le declaran la guerra a los días grises con sus tipografías insólitas . Son pocas. Son pequeñas. Contienen piedras preciosas. Hoy homenajeamos a las librerías y editoriales valencianas en Voces del Diluvio. Voces del Diluvio un pódcast de La Ilusionista para la memoria colectiva de la dana del 29 Octubre, escrito, dirigido y editado por Carlota Garrido. Se trata de un proyecto colaborativo y abierto a la participación de todas las personas afectadas por la dana y de todos los sectores de la población implicados en la catástrofe. Desde este micrófono quiero dar voz a las víctimas del desastre, dimensionar el alcance de sus efectos, visibilizar a los colectivos más olvidados pero también servir de herramienta para la reflexión y el análisis de todo lo ocurrido el 29 de Octubre y sus días posteriores. Si tu eres un colectivo o una persona afectada quieres participar en el programa pero no tienes muy claro cómo podrías hacer, puedes ponerte en contacto conmigo en el 610 73 79 05 o enviarme un correo a lailusionistapod@gmail.com también estoy en twitter @ilusionistapod y en bluesky @carlotagarrido.bsky.social. El pódcast tiene su propio perfil de instagram donde además de compartir iniciativas, noticias y reflexiones relacionadas con la dana, voy subiendo destacados de todas las entrevistas que voy haciendo. La cuenta de instagram es https://www.instagram.com/voces.deldiluvio/ En el episodio de hoy ha sonado el tema Allegra de Hania Rani, Valencia no s'acaba mai de Julio Bustamante, Solar de Sandra Monfort, Asumirás la veu d'un poble de Pau Alabajos, Hoxa Sound de Erland Cooper y Cançó de Nadal de Silvia Perez Cruz. Podéis encontrar a las librerías y editoriales entrevistadas aquí: https://www.somnisdepaper.es/ https://www.instagram.com/la_moixeranga/?hl=es https://www.drassana.net/ https://www.andana.net/ Agradecimientos: Ricard Peris, Arancha Carceller, Eva Vázquez, Vicent Baydal, Jorge Cabezas, Laia García, Xavi Martínez, Podcastera Valenciana, Joan Carles Martí, periódico Levante.

Capítol 1130. Un cop completada la conquesta de Mallorca, l'estiu del 1232, Jaume I va emprendre una ambiciosa campanya per ocupar les terres valencianes que havien estat en mans dels musulmans els cinc segles anteriors. Aquesta gesta bèl·lica, que interessava molt aragonesos i lleidatans, va mantenir el rei ocupat durant dotze anys. Després d'una joventut marcada per les revoltes dels nobles aragonesos i l'endeutament del regne, Jaume estava a punt de fer 25 anys i tenia prou experiència per plantejar-se la cobejada conquesta de la ciutat de València, Balànsiya per als musulmans. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador i Vicent Baydal, doctor en Història Medieval per la UPF, editor de Llibres de la Drassana, divulgador i cronista oficial de la ciutat de València.

La nostra és una terra màgica, on el verd de les serres es fa una besada amb el blau de la Mediterrània. Les muntanyes sagrades han acovilat els nostres somnis i malsons des d’abans que els valencians ho fórem. Envoltat de mantell verdós i rocós capell, s’alça l’abric de la nostra terra mirant el solpost. Sers de llegenda que han significat protecció i salvació, però també misteri, enigma i... perill. Des d’Oriola a Vinaròs, les nostres serres, coves, cims i penya-segats han donat nom i trasfons als nostres pobles i comarques, i han sigut font de tota classe d’històries que s’han marcat a foc a la nostrat identitat i han deixat una emprempta inesborrable en la pell dels valencians. El Maimó, el Puig-Campana, el Montgó, el Mondúver, Serrans, el Garbí, Sopenya, el Puntal, Penya-Saganta, Penyagolosa, les Agulles de Santa Àgueda, Querol... Montserrat o el Montseny a Catalunya... Totes elles amaguen secrets ineludibles en el seu passat, en la foscor de les seues coves i en la immensitat dels seus frondosos boscos, i les seues gelades fonts i rierols. Són bressol d’animalets, plantes, espantacriatures i monstres, de llegendes de bruixes i mags, déus i gegants, d’esperits, de tresors increïbles custodiats per sers mitològics, com els güendos, fades, donyets, encantades o qui sap... Autèntics mites que parlen dels nostres orígens i alimenten de riquesa la nostra cultura, i allò que ens fa ser qui som. L’esperit de cada muntanya i barranc dona sentit al seu nom, i una antiga llegenda diu que algun dia despertaran de la seua letargia. Només així s’explica que ni tan sols el foc dels incendis, l’emprempta industrial de l’home o la contaminació els hagen arrebatat la màgia, i que entre els seus monòlits i creus, temples i antics poblats encara es desprenga una misteriosa energia que en sentir-la captiva i explica el misteri que amaga la nostra llar. Van ser la casa d’Al-Azraq, tan prominents que fins i tot Jaume I anomenà la Diània com El país de les muntanyes. Tan importants, que fins i tot Castelló és una de les regions més muntanyoses d’Europa, i el riu subterrani navegable més llarg es troba a la falda de l’Espadà en les coves de Sant Josep a La Vall d’Uixó. Tan màgiques, que en elles tenim bona cosa de llegendes, miracles, mites i contes encantats, alguns dels quals ja t’hem contat en anteriors episodis. Baix La Lluna volem contar-vos eixes històries... Aquelles que, d’una manera o altra, s’arrelen als gegants rocosos i protectors que ens guarixen a l’horitzó i que desprenen l’herència d’un amor etern i inabarcable. Al punt que en albirar la blanca puresa de les neus caigudes sobre els cims dels nostres monts, sabem que tot va bé i que cada somni es troba a la distància d’un sendemà. Apropeu-vos a la foguera, escolteu amb atenció... el vent ens parla, espenta les rames dels arbres, xiuxiuejant com un gambosí... Ho sentiu? Són ells... Els esperits de les muntanyes... Llegendes d’ahir... i de hui... Benvingudes de nou. 'Baix La Lluna' amb Aitana Ferrer i Alfons Pérez. Veus en of d'Eva Andrés. Col·laboració de Vicent Baydal.

La primera referència a l'esmorzar la trobem en Ramon Llull, en el segle XIII. Arnau de Vilanova i Eiximenis el desaconsellaven. A Sant Vicent Ferrer l'escandalitzava. I en els anys 20 quasi eixim a galtades per la pataqueta... Però esta és una relació d'amor indestructible. Bon profit! Sobre un text de l'historiador Vicent Baydal.

Les parets del Real foren testimoni, en el segle XV, de la passió secreta entre la reina viuda que va poder salvar el llinatge reial d'Aragó i un dels joves més bells dels seu temps. Una història de Vicent Baydal per a la revista Lletraferit.

VALÈNCIA. Matèria de València és el darrer llibre de l'historiador Vicent Baydal. De les 22 apassionants històries que hi conté, rescatem hui una de les més truculents i colpidores, la del rei dels pilotaris que es convertí - també - en capo de l'hampa valenciana.

VALÈNCIA. En esta edició especial de la Fira del Llibre, vos acostem dos històries del volum "Del Sénia al Segura", de Vicent Baydal. I vos recordem que podeu trobar totes les col·leccions de Drassana en la caseta 41 del Jardí de Vivers de València. Vos esperem.

VALÈNCIA. Entre la vegetació de l’Ascension Parish Burial Ground, descansen algunes de les ments més brillants d'Europa en els darrers dos-cents anys. Passejar entre les seues tombes és fer-ho per la història de l'art i el pensament modern. Un programa de Josep Vicent Miralles sobre un text de Vicent Baydal per a la revista Lletraferit.

En aquest programa ens visita l'historiador, cronista de la ciutat de València, editor de Drassana, escriptor i divulgador històric, Vicent Baydal amb el qual parlarem dels següents temes: - El canvi de postura del president del govern sobre el Sàhara Occidental. - L'ampliació del port de València. - El nou esborrany del currículum de l'ESO. Prometem que hem intentat no parlar d'Ayuso, però una vegada més, no ha sigut possible.

Es tocaran Carolina i Solano i Tur tal i com deia la Ferre per xarxes? La resposta només la trobaràs en l'entrevista que ningú més li pot fer a la presentadora estrella d'À Punt (ni tenim 'uela' ni falta que fa). Com que som un programa d'exclusives per primera vegada sabrem la història de Carolina amb el 'capo' de Telecinco, Paolo Vasile. El dijous a les 21h per totes les nostres plataformes tot i això i molt més. Estem segurs que no deixarà ningú indiferent, ni al rei ni a la reina. Ací no se'n salva cap. Per cert, que Ferre també ha entrat a formar part del partir independentista de Ximo i Joan juntament amb l'historiador, Vicent Baydal, la presentadora, Maria Fuster i el president de les Corts Valencianes, Enric Morera. --- Support this podcast: https://anchor.fm/solanoitur/support

Airplane, “aterriza como puedas” de David Zucker. Es podría fer hui? Joan intenta parlar polit i Ximo li agraeix. Ens autocensurem? Sí, és inevitable. Tot es censura? Ximo es pregunta quan es va acabar la llibertat? Parlem del gag d’un programa de TV. “Bricoheroes”. Es pot desitjar mamar. I si haguera sigut a Felipe? Estem ja cometent un delicte? Que me la mame el Rei!! -Quin Rei? -A genolls -A genolls tu que eres el súbdit…. Parlem del segrest de la Revista El Jueves. Es delicte el que acabem de dir? Ho sabrem de seguida. Joan argumenta que es pot fer humor de tot, però no. Ximo defensa a Xavi Castillo i el seu humor. OnlyFans, xarxa de pagament on pot vore art de nus. Una figa és una figa i un piu és un piu? L’origen del Mon de Courbet, el quadre del pintor francés que pronunciar em malament durant tot el programa, es pornogràfic? El sexe es censura des de fa deu mil anys. La Venus de Willendorf també ha estat censurada. I tants i tants artistes. Pornhub va oferir-se als museus per mostrar els seus quadres. Una manera especial de vore “art”. El dia que Joan es va colar al museu d’Orsay, amb el carnet de periodista. El dia que una dona va fer una performance davant del quadre de Courbet, Debora de Robertis, i es va obrir de cames davant del quadre. Va trencar les convencions. Som capaços de fer alguna performance? Ens treiem el piu i… Joan incorpora el mot “bencillà” a l’imaginari de Ximo. Tindre una “bencillà de piu”! Als valencians no ens estimen, no tindríem cap repercussió si fem la performance el 9 d’octubre. Quaranta anys fa que demanem el finançament i mira… Parlem de pel·lícules S, la història de Ximo al cinema del seu poble…Franco estaba mort pero no massa i la democràcia també…..”Interior de un Convento” pelicula S mítica. Parlem de Rosita Amores es un referent nostrat. Analitzem els cartells d’ Interior de un Convent” a nivell internacional i la paraula Calces al Pais Valencià i a Catalunya…. Novetats Solano i Tur, Casino d’Alaquas. I ” Tu I Jo En Som Tres” amb Vicent Baydal, Ferran Gadea, Maria Fuster i tants i tants d’altres al nou programa. Joan obri el meló dels insults. Fill de Puta, cabró, cony depen de com es diguen…. Parlem dels premis Ondas, que no aprofiten per a res si no tel donen a tu. Ens donem premi a nosaltres mateixos, ja que som els millors. Deforme setmanal i Estirando el Chicle. Analitzem els motius pels quals els hi ha donat el premi i veiem que nosaltres complim amb tot. Serà que tot es un genèric? Pregunta critica. Els podcast premiats estan fets per homes o per dones? Ens sentim discriminats com a homes? Es una aparença el parlar amb paraulotes? Obrim de nou l’oficina de defensor del madrileny? En hivern hi ha madrilenys? Joan ens conta la seua experiència amb dos madrilenys a la tardor i la conversa sobre la temperatura i va intentar demostrar que València es el lloc més fred del mon. Si a Madrid paguen més per un cafè es perque tenen més diners. La culpa de tot es del finançament, si ens torneu els diners que ens deveu vos posarem tapa a la canya. Alla te posen aigua de l’aixeta, ací no res, ni aigua ni diners. homenatge a Paco Alonso. Olives, cacaus i tramussos. Recomanem Miguel Coll i el seu programa A Golpe de Micro, amb Jordi Company i Toni Sabater. Se parla dormint de la veu que te. Et convidem i parles tu sol, nosaltres volem escoltar-te i au. A Rafa Lahuerta també el convidem i juren no parlar de Noruega. Enviem a fer la ma a Rodalies València. --- Support this podcast: https://anchor.fm/solanoitur/support